Internet

Imatge gratuïta de pixabay.com

Amb l'aparició en 1990 d'internet i el seu desenvolupament durant les dècades posteriors fins al dia de hui on el telèfon mòbil, correctament denominat telèfon intel·ligent (telèfon intel·ligent), s'ha convertit en l'únic suport imprescindible en el qual poder llegir, escoltar o veure, qualsevol mitjà de comunicació, bé siga premsa, ràdio i televisió.

No obstant això, internet ha portat una revolució més enllà del propi suport. Internet ha transformat la unilateralitat de la comunicació pròpia dels mitjans de comunicació i s'ha convertit en un canal bilateral. L'evolució de l'1.0 de les primeres webs, s'ha transformat en el 2.0, gràcies a les xarxes socials, blogs, fòrums, WhatsApp, que faciliten l'intercanvi comunicatiu i de funció entre l'emissor i receptor.

No existeix programa de ràdio o televisió, ni periòdic, que d'alguna manera no utilitzen Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, en les seues notícies, programes o continguts.

Cert és que internet comporta una major facilitat per a obtindre informació però el que en principi sembla un avantatge, es converteix en un desavantatge. D'una banda, s'ha potenciat la velocitat en què pot transmetre's la informació, en clar detriment de la qualitat i l'estil de la redacció de la informació i/o i pel risc de replicar informació falsa davant la impossibilitat de verificar les fonts.

D'altra banda, tota aquesta situació implica la pèrdua d'autoritat del periodista. L'anonimat que empara internet és perjudicial per a la qualitat del periodisme. I Precisament aqueixa vida vertiginosa en la qual desenvolupa la seua professió el periodista ha portat al fet que un descuit pels gèneres periodístics, més enllà de la línia difusa de informació i opinió.

Per més eines digitals que tinguem, si no es redacta correctament, no tindrà èxit en el més elemental: comunicar eficaçment l'actualitat, el fet periodístic o la notícia.