La ràdio

Imatge gratuïta de pexels.com

Igual que la premsa, la principal funció de la ràdio sempre ha sigut informar, però la seua faceta d'entreteniment ha estat sempre molt més present.

Des de les seues primeres transmissions a principis del segle XX, el món de les ones li va anar guanyant popularitat a la premsa escrita. En els anys trenta els editors més importants van començar a pressionar a les agències d'informació perquè no vengueren les seues notícies, per a finalment aliar-se amb l'enemic i invertir en emissores de ràdio. 

La consolidació del mitjà coincideix en el temps amb la segona guerra mundial: llavors creixen “els diaris parlats”, les novel·les, la música, els concursos, o els entreteniments en general.

La invenció del transistor en 1948, l'aparició posterior de la freqüència modulada, l'especialització de les emissores i la millorar tècnica del so va afavorir tot aquest procés de desenvolupament.

Igual que la premsa es va veure amenaçada per la ràdio, les ones van començar a perdre hegemonia conforme la televisió es popularitzava. No obstant això, la diferència de cost que encara hui dia suposa muntar una ràdio i una televisió, juntament amb les característiques pròpies del consum de la ràdio per la societat, va evitar la seua desaparició.

A l'hora de parlar de la revolució que va suposar la ràdio per a la societat, basta recordar la mítica i històrica transmissió de “la Guerra dels Mons” de HG Wells el 30 d'octubre de 1938 en l'americana CBS radie, on Orson Wells, va aconseguir sembrar el pànic en la societat americana, donada l'autenticitat i realitat que transmetia tan sols amb mitjans sonors.

Al nostre país, el poder de la ràdio en la societat queda de manifest amb l'experiència del colp d'estat frustrat de 23 de febrer de 1981. La narració dels successos va contribuir a la desactivació dels possibles seguidors dels rebels i també va evitar la mobilització de la població.