Imatge gratuïta de pexels.com
Després de l'aparició de la ràdio, es va arribar a pensar que inevitablement aquest mitjà podia desaparéixer, però va relegar el valor de la immediatesa al nou mitjà de comunicació per a especialitzar-se en la reflexió, en la profunditat de les notícies i de les opinions.
La premsa utilitza com a suport principal el paper, però la irrupció de l'era digital li ha portat a crear i potenciar les seues versions digitals amb el que de nou torna a apostar pel valor de la immediatesa, sense obviar el seu important caràcter analític i reflexiu.
La premsa és una indústria sense estocs, que utilitza una mà d'obra molt qualificada i exigia un complicat sistema de gestió. Aquest fet, en el seu moment va condicionar el sorgiment de les agències de notícies. En 1835 la francesa Agence France Press (AFP), en 1848 l'americana Associated Press, en 1918 La precursora de la TASS soviètica i en 1939 EFE, l'agència de notícies espanyola més important. Són les principals agències actuals, que transmeten ininterrompudament les vint-i-quatre hores del dia. Tenen serveis regulars i diaris en més de set llengües diferents. Ha sigut tradició que la majoria dels estats tinguera la seua pròpia agència de premsa nacional a través de la qual, d'una manera o una altra, s'ha pretés orientar o controlar la informació, segons els nivells de llibertat política.
En els periòdics americans ha existit una tradició d'absoluta separació entre la secció editorial i la informativa. Aquesta dualitat no ha estat exempta de conflictes i discrepàncies de criteris en el mateix periòdic.
Aquesta separació entre informació i opinió, que en el seu moment va derivar en els gèneres informatius i els gèneres d'opinió, actualment és molt difusa a causa de la gran influència que els poders fàctics (polítics i econòmics) exerceixen sobre els periòdics i els periodistes. El mateix succeeix amb la resta dels mitjans de comunicació
La persuasió no és una de les funcions habituals atribuïdes a la premsa escrita, però es importan parlar del naixement de la denominada “premsa groga” als Estats Units, a la fi del segle XIX, que va sorgir de la pugna entre els diferents editors de periòdics per aconseguir publicitat com Joseph Pulitzer o William Radolph Hearst. Aqueixa competència despietada els va portar al desenvolupament de periodisme de caràcter sensacionalista i escandalós. Els efectes d'aquella mena de periodisme d'agitació, sense cap respecte al rigor de les notícies i amb l'afany de motivar les fibres més sensibles dels lectors, es van posar de manifest en la guerra de Cuba. EL periòdic de Journal es va inventar l'atac de les tropes espanyoles al Maine, un vaixell americà. Aqueixa notícia juntament amb la publicació diària d'articles sobre l'illa, l'oferta 50.000 dòlars als qui facilitaren informació sobre els sabotejadors del Maine, va sollevar els sentiments patriotes i va aconseguir que les tropes nord-americanes intervingueren en la contesa, ja sabem l'amb quin resultat.
